Gràcies a la Convenció sobre Patrimoni Subaquàtic aprovada a París el 2 de novembre del 2001 pels estats membres de la UNESCO, aquesta pregunta es respon fàcilment des d’un punt de vista jurídic-legal.

Segons aquesta Convenció per patrimoni subaquàtic s'entén "tots els rastres d'existència humana que tinguin un caràcter cultural, històric o arqueològic, que hagin estat sota l'aigua, parcial o totalment, de forma periòdica o contínua, almenys durant 100 anys ".

A continuació reproduïm l’article núm. 1 per poder analitzar-lo:

1. a) Por “patrimonio cultural subacuático” se entiende todos los rastros de existencia humana que tengan un carácter cultural, histórico o arqueológico, que hayan estado bajo el agua, parcial o totalmente, de forma periódica o continua, por lo menos durante 100 años, tales como:

i) los sitios, estructuras, edificios, objetos y restos humanos, junto con su contexto arqueológico y natural;

ii) los buques, aeronaves, otros medios de transporte o cualquier parte de ellos, su cargamento u otro contenido, junto con su contexto arqueológico y natural; y

             iii) los objetos de carácter prehistórico.

b) No se considerará patrimonio cultural subacuático a los cables y tuberías tendidos en el fondo del mar.

c) No se considerará patrimonio cultural subacuático a las instalaciones distintas de los cables y tuberías colocadas en el fondo del mar y todavía en uso”. (UNESCO 2001:3)

Sense voler menysprear la gran feina que fa la UNESCO en quant a protecció del patrimoni, fent una revisió crítica d’aquesta definició podem dir que la acotació cronològica de fins a 100 anys (entenent des de que es firma) descarta tot el patrimoni del segle XX. Si bé, potser per a molts el patrimoni submergit del segle XX no té prou importància, per a altres, tots el vaixells, avions, helicòpters enfonsats durant la primera guerra mundial, si que té una gran importància. De la mateixa manera que el que actualment patrimoni industrial no va tenir rellevància en el seu moment, suposo que en el futur aquesta definició serà ampliada. O no, donat la dificultat que comporta ratificar un document per tota una assemblea.

El que és veritat que abans de l’aparició d’aquesta convenció, com a instrument jurídic sols existia la Convenció sobre el Dret del Mar (1982).  Actualment la Convenció constitueix una reconciliació entre el dret marítim internacional (que no nacional) i els principis de respecte mutu promoguts dins de la UNESCO des de la seva creació al 1945. A data de 2007 eren de 193 Estats membre de la organització més 6 membres associats (UNESCO 2007), encara que no tots els Estats l’han subscrit.

Encara que aquest document no és la panacea, realment feia falta un document d’aquestes característiques que aglutinés una forma de pensar i sobretot d’actuar, afavorint un espai per l’enteniment i la col·laboració entre estats membres que omple un vuit legal jurídic que era perillós.

• Funcionalitat: Es relaciona amb els artefactes que constitueixen el jaciment arqueològic i per a què serveix. En el cas del derelictes seria l’estructura del vaixell, la seva carga, les possessions del passatger o tripulació. La funció d’aquest o tipus de vaixell: de guerra, recreatiu o de mercaderies, i si era de mercaderies el tipus de navegació que realitzava (cabotatge, fluvial de llargues distancies, etc). També podríem parlar d’aquells poblats actualment ennuegats per l’aigua, com seria el cas del jaciment prehistòric de la Draga a Banyoles. Una altres tipus serien el ports que resten sota l’aigua, o aquells temples, cases, en general estructures verticals que per l’efecte de la naturalesa han quedat sota l’aigua. De la mateixa manera, altres infraestructures descobertes sota l’aigua poder estar en funció de les necessitats d'indústries que explotaven els recursos naturals com la pesca.

• Cronologia: Depenent del lloc i la cultura històrica a que pertany la naturalesa dels lloc canvia. Elements amb la mateixa funció variant de forma i material a lo llarg de la història, marcant una clara evolució tècnica. D’aquesta manera gràcies a la tipologia que varia al llarg del temps es pot diferenciar una cultura, un període històric, d’un altre sense necessitat d’anàlisis.

• Com es va submergir: Bàsicament aquest paràmetre ens dirà la forma en la que es va trobar sota l’aigua. També és molt important si aquests estaven fets per estar amb contacte amb l’aigua o no. El tipus d’accident que hagi tocat afectarà a com el trobem sota l’aigua. No és el mateix una embarcació com el Vasa que va sotsobrar i que manté tota la seva estructura intacta que una altre que va col·lidir contra unes roques. No és el mateix un avió[1] abatut a l’aire i que topa a tota velocitat contra l’aigua, que un que es queda sense combustible e intenta un aterratge d’emergència a l’aigua.

• Entorn: El lloc on és i com es comporta l’entorn vers el jaciment també ens dóna informació. Si esta al fons es degrada menys que si estan a esculls superficials. Quan més fons està el llit marí, més absència de llum i de corrents i d’organismes vius n’hi ha, millor resisteixen els materials. En el cas del Titanic[2] s’ha comprovat que l’arribada de submarins teledirigits armats amb càmeres i llums s’ha observat un deteriorament creixent del lloc després de les primeres exploracions (Vinson 2008:17). Així les capes de sorra o fang bloquegen els raigs de llum, redueixen o eliminen la presència d’oxigen i protegeix el jaciment dels organismes xilòfags (com el Teredo Navalis que es menja la fusta), ajudant així a preservar diferents materials.

Per finalitzar aquest apartat cal esmentar que cadascuna de aquestes categories mencionades inclouen un munt de variables; no existeixen dos llocs de patrimoni cultural subaquàtic que siguin idèntics i la informació que cada jaciment és única, especialment en el cas dels derelictes que es presenten com autèntiques capsules del temps, tot forma part d’un mateix moment cronològic, no de diferents etapes històriques o culturals.