Sempre que miro el mar em pregunto quantes persones més l’estaran veient en aquell precís instant: aquí, a l’altra banda, des de dalt o des de dins. Sempre. Perquè el mar és això: és història, són històries, íntimes, heroiques, familiars, quotidianes. Una memòria líquida poc interpretable, que ens aboca a tots al més absolut dels misteris.
Perquè per mi el mar és això, un misteri trepitjat diàriament per centenars, milers ... – milions!- de turistes untats de cremes solars olioses.